dimarts, 23 de desembre del 2014

Balnearis - Caldes de Malavella

Balneari Vichy Catalan
 La història de S.A. Vichy Catalan es va iniciar concretament el 1883, quan les aigües que emergien del manantial denominat "Puig de les Animes", situat a Caldes de Malavella van ser declarades oficialment d'utilitat pública, denominades i conegudes posteriorment sota el nom de Vichy Catalan.


La història de la creació de l'aigua amb gas comença amb la filtració de l'aigua de pluja en el subsòl, en el seu descens troba altre corrent d'aigua a altes temperatures que puja des d'una profunditat superior als 2000 metres. El resultat d'aquesta fusió és la gasificació natural de l'aigua que es veu enriquida amb nombroses sals i minerals apreciada tant per a la seva aplicació externa com per al seu ús intern.

Arran del descobriment de les aigües i de les seves saludables propietats, l'any 1881 el Dr Modest Furest i Roca, decideix construir l'Hotel Balneari Vichy Catalan, que s'inaugura oficialment el 12 juny 1898 .

Balneari Prats
Vora el 1840, la família Prats va començar a canalitzar l’aigua de la font de la Mina i aixecà l’establiment Baños Prats, amb una clientela de 400 persones per any. D’aquesta manera, el complex es va anar transformant en un balneari, fins que a finals del segle XIX s’acabà d’aixecar l’edifici neoclàssic que coneixem avui dia com a Balneari Prats.
En l’actualitat, al balneari –que també és hotel– hi arriben tota mena de persones que busquen un ambient còmode, familiar i relaxant per cuidar-se i mimar-se, físicament i psicològicament. Això s’aconsegueix gràcies a la pau i tranquil·litat que es respira en tot el seu entorn.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Carrousel


  

Puja
petit nen
Puja i viatja
a través de paisatges imaginaris.
Vola detingudament
sobre inexpressius equins
 
Pren les seves falses regnes
i cavalca
Cavalca al costat d'aquestes alegres melodies
del mecànic cavall.

Que el teu somriure no tingui fi
Que la teva infància no ensopegui


dijous, 4 de desembre del 2014

Llafranc


QUI SAP  SI MAI

Qui sap si mai, quan el rostoll s'afina
i l'hora esdevé lúcida i suau,
quan és mes tendre el vol de la gavina,
els ulls de blau incert d'una fadrina
hauran creat els meus al cel tant blau.
Qui sap si a l'hora encesa del migdia
i a l'hora de la fresca i blanca del matí
els llavis d'una verge, amb gelosia,
han preguntat per mi.
Qui sap si els cors han bategat alhora,
si han defallit per un mateix estel, 
qui sap si el vent, complicitat traïdora,
s'ha emportat dos sospirs al mateix cel.

Rosa de llum, mig s'abalteix la tarda,
hi ha un somni ingenu a cada estel petit,
la pau d'aquests instants el cor la guarda,
que em neix al fons del pit.
M'ha extasiat el goig de l'hora fina
i ara una son manyaga em besa els ulls;
dintre de mi també el rostoll s'afina,
també hi volen ocells sense aldarulls.

Amor inconegut, si ara et tenia
entre el meu cor i el dia que s'en va,
un bes fóra el conhort que em refaria
del gran desig que sento d'estimar

Miquel Martí i Pol