BONES FESTES

Arbre Nadal  Plaça Catalunya - Girona

DESEMBRE

Amb el desembre l'any s'acaba,
l'hivern comença, el fred és viu
i ens toca estar-nos més a casa
a esperar els dies de l'estiu.

No podem fer tanta tabola
com quan juguem a ple carrer,
però com que tenim prou coses
ens ho passem d'allò més bé,

perquè si a casa no s'enfaden
si fem un xic de desmanec,
jugant a dins no ens cansem gaire
i estudiem com un llampec.

Desembre, a més, ens du vacances
i podem fer cagar el tió,
que si el tustem sense recança
se sol portar com un senyor.


Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

                                                                                Miquel Martí i Pol

Sonet

Venturós qui guarneix en son cor

_molsa i grèvol_ la pau d'un pessebre

i esbatana la humida palpebra

cor endins a la llum que no mor.

Qui s'agença un Nadal per conhort

amb l'encís delicat de l'orfebre,

un Nadal que esvaint la tenebra

fa més pura l'estrella que és nord.

Venturós qui gronxola l'Infant

i oblidant-se del món un instant,

i de viure, a la Vida s'atansa.

Venturós qui el misteri reviu

cada jorn amb plaer renadiu

en un íntim esclat retrobant-se

                                                                                Miquel Martí i Pol

Collarets de Llum

Collarets de Llum

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

Un estel petit

obre l'ull i parla;

_¿On serà l'amor

que no puc trobar-la?

_On serà l'amor?

_fa la lluna bruna.

L'he cercat pertot,

que n'estic dejuna.

I l'amor ocult

entre satalies

riu que riu content

de ses traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

Prou l'estel petit

i la Lluna clara

cercaran l'amor

més i més encara.

S'en riuran els camps

i les ribes pures

i els pollancs i el riu

i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills

i els ocells cantaires

i el vent remorós

i els follets rondaires.

I ell, entaforat

entre satalies,

contarà a la nit

noves traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

                                                                                Miquel Martí i Pol

Captard

Captard

La tarda mor sense dolor

i mare-lluna plora estrelles,

un vent calmós gronxa poncelles;

en voleu més de serenor!

Calla l'ocell i amb ploricó,

la font salmeja meravellas,

s'adorm el camp i les parpelles

obre l'amor somniador.

Cel d'hora baixa, empresonat

dins la pupil.la de l'aimia,

llums de conjur de bruixeria,

fetilleria o veritat

que dura poc, i el cor voldria

que fos per una eternitat.

Miquel Martí i Pol

Plou a muntanya

Plou A Muntanya


Plou a muntanya,
la boira freda
s'esfilagarsa.
De l'ampla serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l'embat de l'aigua
i els llacs s'emplenen
de fades bojes,
nues i blanques.
El vent s'afua,
passa i traspassa,
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
i amb grans rialles,
uns cops alegres,
d'altres irades,
la torrentera
que fuig poruga
per entre cingles
frisós empaita


Miquel Martí Pol