Carrousel

  

Puja
petit nen
Puja i viatja
a través de paisatges imaginaris.
Vola detingudament
sobre inexpressius equins

 
Pren les seves falses regnes
i cavalca
Cavalca al costat d'aquestes alegres melodies
del mecànic cavall.

Que el teu somriure no tingui fi
Que la teva infància no ensopegui

Llafranc

QUI SAP  SI MAI

Qui sap si mai, quan el rostoll s'afina

i l'hora esdevé lúcida i suau,

quan és mes tendre el vol de la gavina,

els ulls de blau incert d'una fadrina

hauran creat els meus al cel tant blau.

Qui sap si a l'hora encesa del migdia

i a l'hora de la fresca i blanca del matí

els llavis d'una verge, amb gelosia,

han preguntat per mi.

Qui sap si els cors han bategat alhora,

si han defallit per un mateix estel, 

qui sap si el vent, complicitat traïdora,

s'ha emportat dos sospirs al mateix cel.

Rosa de llum, mig s'abalteix la tarda,

hi ha un somni ingenu a cada estel petit,

la pau d'aquests instants el cor la guarda,

que em neix al fons del pit.

M'ha extasiat el goig de l'hora fina

i ara una son manyaga em besa els ulls;

dintre de mi també el rostoll s'afina,

també hi volen ocells sense aldarulls.

Amor inconegut, si ara et tenia

entre el meu cor i el dia que s'en va,

un bes fóra el conhort que em refaria

del gran desig que sento d'estimar

Miquel Martí i Pol

Somiant ser papallona

L'AMOR JUGAVA A PERDRE'S

L'amor jugava a perdre's

als teus ulls clars.

Em deia l'enyorança:

No el trobaràs.

La tarda s'enfollia,

boja de llum,

vibrant en l'harmonia

del seu perfum.

Plorava el cor silencis

i llanguiment.

Em deia tot: No hi pensis

per un moment.

L'amor es compadia

del meu penar;

de sobte apareixia

rera n lila.

Per la meva hora muda

volava un cant.

L'amor era vençuda

i el pler constant.

S'adorm un goig unànime

als teus ulls clars.

L'amor, ara, es repenja,

fina, el meu braç.

 Miquel Martí i Pol

BONES FESTES

Arbre Nadal  Plaça Catalunya - Girona

DESEMBRE

Amb el desembre l'any s'acaba,
l'hivern comença, el fred és viu
i ens toca estar-nos més a casa
a esperar els dies de l'estiu.

No podem fer tanta tabola
com quan juguem a ple carrer,
però com que tenim prou coses
ens ho passem d'allò més bé,

perquè si a casa no s'enfaden
si fem un xic de desmanec,
jugant a dins no ens cansem gaire
i estudiem com un llampec.

Desembre, a més, ens du vacances
i podem fer cagar el tió,
que si el tustem sense recança
se sol portar com un senyor.


Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

                                                                                Miquel Martí i Pol

Sonet

Venturós qui guarneix en son cor

_molsa i grèvol_ la pau d'un pessebre

i esbatana la humida palpebra

cor endins a la llum que no mor.

Qui s'agença un Nadal per conhort

amb l'encís delicat de l'orfebre,

un Nadal que esvaint la tenebra

fa més pura l'estrella que és nord.

Venturós qui gronxola l'Infant

i oblidant-se del món un instant,

i de viure, a la Vida s'atansa.

Venturós qui el misteri reviu

cada jorn amb plaer renadiu

en un íntim esclat retrobant-se

                                                                                Miquel Martí i Pol